CONSTEL·LACIONS FAMILIARS

A les Constel·lacions Familiars, considerem l'individu com a part d'un tot més gran, d'un sistema familiar del qual forma part des del seu naixement. Sota aquest punt de vista sistèmic, la conducta de cada persona, els seus sentiments i actituds, es comprenen millor en el context d'aquest grup més ampli. Pertanyen a aquest sistema familiar les generacions passades, els pares, germans, relacions de parella, fills i altres persones que, per alguna circumstància, s'han vist estretament implicades al destí de la família.

Als sistemes familiars existeixen lleis no explícites de les que no som conscients, descrites per Bert Hellinger com els "ordres de l'amor", que regeixen el comportament de cada individu. El patiment d'un membre de la família apareix normalment quan un o més membres del seu sistema transgredeixen inconscientment aquestes lleis.

Per exemple, quan una persona del sistema familiar pateix un destí especialment tràgic, o va ser exclòs, menyspreat o oblidat, a les següents generacions es poden produir identificacions i implicacions sistèmiques. És a dir, un membre posterior de la família, mogut per l'ànima familiar, representarà a aquell que va ser exclòs del sistema. Farà això sense saber-ho, no com un acte de rebel·lió, sinó per amor, amor "cec". Reconèixer-ho és el primer pas cap a l'ordre.

A més del punt de vista sistèmic, les Constel·lacions Familiars es beneficien d'una perpectiva fenomenològica. Mitjantçant l'observació del que mostra la constel·lació, prescindint de coneixements previs i prejudicis, ens exposem a un context més ampli sense necessitat d'entendre'l. Quan no hi ha necessitat d'ajudar o comprovar res, i ens abandonem totalment a tot el que és, exactament de la manera que és, de sobte, com un llampec, flueix una comprensió d'allò que es troba més enllà dels fenòmens.